Crèdit de Síntesi. La Mallola 2012. Marta V. Abel V. Taymi P. Carla L.
dimecres, 20 de juny del 2012
Taymi
Aquest any, quan ens van dir que el crèdit de síntesi seria "fer excursions per Barcelona" em vaig emocionar molt. Sempre m'ha fascinat Barcelona ja que les vegades que anava amb la meva família a dinar, a mirar tendes o a passejar per el port, m'ha agradat molt, però la veritat és que no m'imaginava que Barcelona sigués tan meravellosa i tingués tanta història al darrere. Des de les cases modernistes de l'Eixample fins al Palau Nacional de Montjuïc hem descobert moltíssimes coses que mai haguéssim sabut de no ser per aquest crèdit.
Quan vam començar, a l'Eixample, vam travessar molts carrers plens d'edificis amb milers de detalls i decoracions, passatges amb cases que semblaven tretes de contes o de pel·lícules, i llocs com la casa de relacions amb els països asiàtics que realment van captar la meva atenció. Poder visitar l'interior de la Pedrera també em va agradar molt, penso que la gent que viu allà de veritat té molta sort, l'interior dels habitatges està molt treballat i no hi falta detall. Tots aquests són llocs on mai havia estat i que valen la pena visitar, a més, si vius a Barcelona!
 |
| La Marta, la Carla i jo a la biblioteca de la casa de relacions amb els països asiàtics, l'Abel feia la foto. |
El segon dia vam visitar les Rambles. Caminar per tota la Rambla va estar bé. Com era tan d'hora estava molt buit i moltes de les tendes i paradetes encara no estaven obertes. Però això també va fer que poguéssim veure millor com es de veritat la Rambla, sense tots els turistes i tota la gent, encara que crec que és més emocionant quan està plena. A mida que passaven les hores i arribava l'hora on estava plena, quan caminàvem per els carrers fent fotografies i mirant-ho tot em sentia com una turista visitant un altre país! Després, tornant del port un altre cop cap a les Rambles, vam aprofitar per fer l'entrevista i ens va sortir bastant bé!
Al dia següents ens vam endinsar al Barri Gòtic. Aquest és l'itinerari que més em va agradar. Una vegada hi entres de ple i et trobes a la façana de la Catedral de Barcelona, si mires al teu voltant pots veure que tot són edificis molt antics, d'estil gòtic, i sembla que estiguis en una pel·lícula d'aquelles medievals. Quan et trobes al Barri Gòtic, avances per tots aquells carrerons estrets i humits i no sé per què però de veritat em va agradar, era com si poguessis veure com vivia la gent abans i amb l'ajuda de les preguntes del llibret vam anar sabent coses en les que no ens haguéssim fixat i són molt interessants.
L'últim dia dels itineraris vam anar a Montjuïc. Ja que tots estàvem molt cansats per els altres dies se'ns va fer una mica pesat i no vam poder completar algunes coses del llibret però va ser divertit, vam esbrinar coses sobre les olimpíades, vam visitar l'Estadi Olímpic, el Palau Nacional, la Fundació Miró, la font del gat... Va ser un itinerari bastant complet però també molt cansat.
En només quatre dies vam aprendre un munt de coses sobre la nostra ciutat i va ser molt divertit, encara que els membres del grup a vegades no ens posàvem d'acord, al final ho vam poder solucionar i vam gaudir de les excursions!
Bibliografia Rambles
Carla
Al començament el crèdit ens semblava una cosa divertida de fer, una cosa nova que mai havíem provat, i estàvem contents de poder fer-ho ja que així podríem visitar Barcelona i conèixer una mica més la ciutat que tenim aquí al costat.
Quan ens van fer la presentació del crèdit, ens vam començar a estressar molt perquè veiem que teníem molta feina per fer durant la setmana, i creiem que el temps que teníem no era suficient. Però a mesura que passaven els dies, veiem que fer els itineraris no era una cosa tant complicada de realitzar.
Alguns recorreguts se'ns feien molt pesats perquè eren massa llargs, i hi havien coses que no trobàvem la informació i ens estressàvem, vam tenir alguns enfrontaments entre nosaltres però al final sempre els arreglàvem.
Quan ja estàvem a classe no sabíem ni com començar el blog, ni com organitzar-nos. Però mica en mica ens vam començar a organitzar quines coses feia cadascú.
Amb esforç al final hem aconseguit poder fer el crèdit de síntesi de Barcelona.
Quan ens van fer la presentació del crèdit, ens vam començar a estressar molt perquè veiem que teníem molta feina per fer durant la setmana, i creiem que el temps que teníem no era suficient. Però a mesura que passaven els dies, veiem que fer els itineraris no era una cosa tant complicada de realitzar.
Alguns recorreguts se'ns feien molt pesats perquè eren massa llargs, i hi havien coses que no trobàvem la informació i ens estressàvem, vam tenir alguns enfrontaments entre nosaltres però al final sempre els arreglàvem.
Quan ja estàvem a classe no sabíem ni com començar el blog, ni com organitzar-nos. Però mica en mica ens vam començar a organitzar quines coses feia cadascú.
Amb esforç al final hem aconseguit poder fer el crèdit de síntesi de Barcelona.
Marta
L'experiencia del credit de sintesi per Barcelona ha sigut molt bona,tot i que em tingut enfats entre nosaltres que més tard hem pogut resoldre. Hem pogut veure coses que desconeixiem de la ciutat tot hi avern-hi passat mil cops per aquests llocs.Em sembla una bona manera d'apendre coses.
Abel
Em va agradar molt ja que encara que vaig per Barcelona mai la havia vist des-de aquest punt de vista, d'un punt de vista històric per Barcelona que m'ha agradat molt ja que ara se coses que abans no sàvia, L'únic que sem va fer cansat va ser el recorregut que era molt llarg.
Jardins Mossèn Cinto
Hemos
entrado en los jardines que en total tienen una superficie de 4,3 hectáreas y
en la parte superior hay un seguido de lagos eslabonados que sirven de la hábitat
para una gran variedad de especies acuáticas.
A
bajo del todo encontramos una escultura de Ginkgo Biloba y unos cuantos
ejemplares de fósiles vivientes.
Pillados
por la curiosidad investigamos sobre el Ginkgo Biloba en una floristería, donde nos dijo que se usa en terapia farmacológica, y que se considera un psicoanaléptico con la categoría
de fármaco usado contra la demencia.
Cuando
ya nos íbamos para el punto de encuentro nos encontramos con una estatua de una
chica que llevaba unos lirios en la mano i avia un poema que decía :
Bonica és la rosa
Més ho és el ram
Més ho és el lliri
Que floreix tot l’any.
El poema lo hizo Mossèn Jacint Verdaguer.
Del Palau Nacional a la Fundació Miró
Des del Palacio Nacional, giramos en dirección al Museo Etnológico
hasta llegar a una pequeña fuente nombrada La Font del Gat que tiene su propia canción:
Baixant
de la font del gat
Lletra:
Baixant
de la font del gat
Uan
noia,una noia
Baixant
de la font del gat,
Una
noia i un soldat.
Pregunteu-li
com se diu:
Marieta,
Marieta,
Pregunteu-li
com se diu:
Marieta de l’ull viu
Seguimos caminando hacia bajo, por el paseo de Santa
Madrona, a mano derecha nos encontramos con el Teatro Griego, nos informamos, se
nombra así porque es parecida un anfiteatro, si queréis ir a visitarlo tenéis que
ir en temporada de verano. También tiene unos jardines muy bonitos al lado.
.jpg) |
| Teatro Griego |
Saliendo del Teatro Griego, volvemos hacia el camino de
donde hemos venido y nos dirigimos hacia la avenida del estadio, dirección a
los jardines de Mossèn Cinto, dejando atrás la Fundación Mirò, que por cierto
Miró fue un pintor catalán, pero además también hizo escultura, cerámica... La
fundación fue construida en el año 1975 por el arquitecto Josep Lluís Sert, las
exposiciones son de arte contemporáneo.
.jpg)
Edificis de Montjuïc
CAIXA FORUM
 |
| CaixaForum |
Caixa Forum es un centro cultural
creado por Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona dentro de su Obra Social.
Esta pensado para todo tipo de público y cuenta con una amplia oferta social,
cultural i educativa. El edificio de Caixa Forum era antes una fábrica textil
que va ser construida per Josep Puig i Cadafalch. Actualmente se pueden visitar
estas exposiciones:
Celers: Cooperativismo + modernismo
Torres y rascacielos: de babel a Dubái
Goya: Luces y sombras
Pedro Madueño: Retratos periodísticos
1977-2012
PALACIO NACIONAL
El Palacio Nacional acoge el Museo
Nacional de Arte de Catalunya. Podemos visitar obras de arte catalán des del
románico hasta el modernismo. Todo este recinto se construyó el entre 1926 y
1929 para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929. A cada lado de la
Avenida Mª Cristina hay palacios internacional donde se hacen ferias y
congresos. Delante del Palacio Nacional se puede ver una fuente a la que le
llaman “La Fuente Mágica”.
ESTADIO OLÍMPICO
DE MONTJUÏC
El Estadio Olímpico de Montjuïc se
inauguró por primera vez en 1929 i lo diseñó el arquitecto Pere Domènech i
Roura. En 1989 fue reinaugurado con
motivo de la Copa del Mundo de Atletismo, y tres años más tarde fue escenario
de las ceremonias de inauguración y clausura de los mencionados Juegos
Olímpicos de 1992, que fue el acontecimiento más importante que se hizo en el
Estadio Olímpico.
En las olimpiadas, este estadio acogió
los siguientes deportes: Atletismo, Balonmano, ciclismo, fútbol, hípica, hokey
hierba, lucha grecorromana, natación, remo, tenis mesa, tiro olímpico,
voleibol, baloncesto, boxeo, esgrima, gimnasia, halterofilia, judo, lucha
libre, piragüismo, tenis, tiro con arco y vela. La torre Calatrava es una torre
de telecomunicaciones que fue diseñada en 1992 por Santiago Calatrava. Hemos averiguado donde se encuentran el INEFC, el
campo de béisbol, la pista hípica y el gimnasio de la Fuixarda y los hemos situado en el siguente mapa:
Personatges Mitològics
 |
| Mercuri o Hermes |
 |
| Àrtemis o Diana |
 |
| Hèracles o Hèrcules |
 |
| Atena o minerva |
 |
| Zeus o Jupiter |
 |
| Ares o Mart |
del Fosar fins al Palau de la Música
En sortir
del Fossar, a la dreta,hi ha el passeig del Born on hi es l’antic mercat de la
ciutat.
El carrer de
Montcada és un dels més llargs i rectilinisde la Barcelona medieval té palaus i
residències aristocràtiques. Al núm.23 esta la Casa de la Torre Triforada on es
conserva millor el caràcter inicial de les façanes barcelonines del segle XIV.
Al núm.20 el palau de les Damases.
Núm.23
Núm.20
Al
núm 15 hi ha el palau de Berenguer d’Aguilar, que és la seu de l’actual museu
Picasso. Hi hem entrat i ens hem trobat la Sara una noia en practiques de la Pilar, la professora d’anglès, que ens
a convidat a entrar a l’exposició gratuïta que s’hi oferia per turistes,on vam
veure uns quadres de Picasso . Desprès
hem anat a preguntar per les tines romanes el motiu principal de la visita al
museu, ens van dir que ja havien vingut varis grups preguntant per aquestes i
que en realitat no eren tines romanes sinó tines gregues o medievals. Servien per emmagatzemar el gra.
Enfront,
al núm. 12 s’hi troba la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària ,antigament
el Palau de Marquès de Llió
Pel
museu Picasso em travessat pel carrer Princesa per arribar a la Plaça d’en
Marcús.
Hem
anat pel carrer d’Assaonadors,els que hi treballaven eren els que feien cuir.
A
continuació avancem pel carrer carder,els que hi treballaven es deia un clergue
que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica,els
giralts son escultors.
Pel
carrer sant pere,el mes alt,em trobat unes columnes policromades del modernisme
català fetes per Lluis Domenech i Montaner.
Palacio del Mar
Desde el govierno militar hemos ido al Palacio del Mar.
Barcelona siempre ha sido
una ciudad abierta al mar
Hay unas embarcaciones
llamadas golondrinas que se pasean por Barcelona desde 1888.
En el Puerto de Barcelona
hay un puente de no hace mucho donde antes había agua.
Hemos entrado un momento
al Palacio del Mar y nos hemos informado de las entidades que tienen, es la sede
del museo de historia de Cataluña y el departamento de bienestar y familia de
la generalitat de Cataluña.
Barcelona es sin duda desde tiempos inmemoriales una ciudad abierta al mar. En el paseo más antiguo de la Rambla se ha añadido, desde hace unos años, un nuevo tramo que nos adentra mar adentro.
dimarts, 19 de juny del 2012
Del carrer Veguer al Fossar de les Moreres
Ara ens dirigim
cap al carrer Veguer. Un veguer era una autoritat delegada del comte o vescomte
i posteriorment del rei, i una vegueria es el territori sobre el qual tenia
potestat un veguer.
Anem cap a la plaça
Sant Jaume on ens trobem la Generalitat i l’Ajuntament. A l’edat mitjana tenien
les mateixes funcions que a l’actualitat. A la façana de la generalitat hi ha
representat un Sant Jordi ka que es el patró dels catalans, en aquesta mateixa
façana s’hi van proclamar esdeveniments històrics com ara, el nou president,
l’exili del president de la generalitat i la república catalana.
 |
| Generalitat |
 |
| Ajuntament |
Tirant cap al
barri de la Ribera, trobem un eixam de petits carrers, el carrer de
l’Argenteria era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues
famílies. En els números 64-66, en una de les façanes hi trobem una placa que
diu:
<<
Estant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat Papasseit (1894-1924) de
mare obrera de lleial nació de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble
en el centenari de la seva arribada al moll Barcelona, 1994>>
Que fa referència
als últims dies de vida del poeta català Joan Salvat.
Al final del
carrer ens topem amb l’església de Santa maria del Mar construïda el segle XIX.
Donem una volta
per l’església i anem en direcció al
Fossar de les Moreres, que abans era un cementiri. En el marbre trobem una
inscripció que diu:
<< Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap
traïdor fen perdent nostres banderes se l’urra de l’honor >>
On el 1714 els
màrtirs van morir en defensa i llibertats de les constitucions de Catalunya.
L’any 1713 – 1714 es va inaugurar el peveter de la plaça. Vam preguntar als
veïns i comerciants del barri que pensàvem de tot això i ens van dir, que els
hi donava una mica igual, la historia estava be, i estèticament la figura els
hi semblava bonica.
 |
| Placa amb la incripció del marbre |
 |
| Fossar de les Moreres |
Edificis Històrics
 |
| Pont que connecta la casa dels Canonges amb el Palau de la Generalitat |
 |
| Impactes de bala a la Façana |
Pel carrer Montjuic del Bisbe si mirem cap a la dreta
veurem un pont gòtic que va al Palau de la Generalitat, connecta la casa dels
canonges i el palau de la Generalitat.
On comença el carrer de Pietat hi ha una placa on posa aquest text: Nascut
al cor de Barcelona ha rebut homenatge de la ciutat i de tot Catalunya les
corporacions artístiques es complauen a recordar-lo. També es pot veure el
següent número: MCMXXXV = 1935.
LA CATEDRAL DE BARCELONA
La catedral de Barcelona és una catedral d’estil gòtic que va ser construïda
entre els segles XIII i XV.
La casa dels Canonges és el lloc on dormien els canonges,
que són dignitaris dins l'església catòlica, membres d'un capítol d'una
catedral o d'una col·legiata.
Al carrer de Paradís s’hi poden trobar les restes de l’antic
Temple romà, les columnes que es conserven son de finals del segle I i
actualment aquest edifici acull el Museu de la història de Barcelona.
 |
| Gàrgoles de del Portal de la Pietat de la Catedral |
 |
| Plaça del Rei |
La Plaça del Rei està envoltada d’edificis històrics molt
importants per Barcelona com el Palau del Lloctinent, el Museu d’Història de la
ciutat i el Saló del Tinell. A l’Edat Mitjana el Saló del Tinell era la residència
dels comtes de Barcelona i després va ser dels reis de la Corona d'Aragó. Quan
Colon va arribar d’Amèrica, Isabel i Fernando el van rebre en aquesta plaça.
Del Gobierno Militar hasta el Palau del Mar.
El palacio de la
virreina fue construido entre los años 1761 y 1766, se llama así porque lo
mandó construir el virrey de Perú para su esposa virreina. Actualmente es el
Centro de la Imagen.
Personajes
gigantes del Palacio de la virreina:
.JPG)
El mercado de San José, popularmente conocido como la boquería es un mercado municipal que se encuentra en las Ramblas y tenemos de todo, la gente va allí a hacer pedidos o a comer a gusto, es un lugar muy turístico. Tiene mas de 300 tiendas y
Nos hemos acercado al bar Pinocho para preguntar que es el biberón y nos lo han explicado, el biberón es café con leche condensada, pero no hemos decidido probarlo ya que no nos gusta mucho el café.
En medio de este tramo
de la Rambla
hemos encontrado en el suelo una obra de Joan Miró, buscábamos una placa o algo
que identifiquese esta obra pero no había, sólo la firma de Miró. Cuando nos
proponíamos averiguar el nombre de ésta, vimos un guía y le preguntamos. Nos
dejó sorprendidos ya que nos dijo que esta obra no tenía nombre, que se conocía
como la obra de Joan Miró y nada más. Preguntamos a dos personas más ya que no
pensábamos que ésta no tubiese nombre, pero evidentemente, aunque desconfiando
de un guía, todo el mundo nos decía lo mismo.
Por la zona habían farolas, en uno de ellos se encontraba un dragón de estilo oriental aguantándolo.
A continuación
cogimos camino hacia el Liceo, un teatro muy bonito, considerado uno de los más
importantes del mundo. Está hace más de 150 años, escenario de las más
prestigiosas obras, interpretadas por los mejores cantantes del mundo, durante
décadas ha sido símbolo y lugar de encuentro de la aristocracia y burguesía
catalanas.
Después
visitamos la Plaza Real
donde hemos visto unas farolas singulares, en forma alegórica de árbol
diseñados por Antoni Gaudí. Son las Tres Gracias. En la mitología griega, las
Cárites o Gracias las diosas del encanto, la belleza, la naturaleza, la
creatividad humana y la fertilidad. Habitualmente se consideran tres, de la
menor a la mayor: Aglaya ('Belleza'), Eufrósine ('Alegría') y Talía
('Festividades')
 |
| Fuente de la Plaza Real |
 |
| Farolas diseñadas por Antoni Gaudi |
Sagrada Família
Ens em informat
sobre la sagrada família que es un dels símbols catalans més importants de
modernisme catala.
La sagrada
familia a tingut varis arquitectes el primer va ser Francesc de Paula del
Villar, que va fer un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb
creuer i un absis amb deambulatori.
L’arquitecte Joan Martorell i Montells va fer que s’encarregués del
projecte Antoni Gaudí l’any 1884, Gaudí va signar el projecte de la capella de
Sant Josep a l’absis de la cripta, que el ho van inaugurar el 19 març de 1885.
Quan es va morir Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec
Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936,
el qual va acabar les tres torres que faltaven en la façana del Naixement.
Em vist desde fora la façana on em
vist diferents escenes religioses, em vist la façana de la passió i la façana
del naixement dedicada a l’esperança i la fe, també la façana de la gloria:
representa a l’infern.
Les escenas que em vist en el primer pist eren; el Sant
Sopar ,l'hort de Getsemaní,la traïció de Judes,la flagel·lació,la negació de
sant Pere,lesús davant del gran sacerdot
Les del segon pis eren,el centurió Longinus,Jesús parla amb
les dones de Jerusalem ,Simó Cireneu.
En el tercer pis les escenes que em pogut arribar a veure i
amb información d’una guía ens a dit que eren,els soldats es juguen les vestidures,la crucifixió,l'enterrament.
L’actual escultor de la sagrada familia es Etsuro sotoo
Antoni Gaudí
s’inspirava amb figures metàl·liques
, construía formes i les posava a sobre d’un mirall així
ell les veia d’un altre forma i les podia representar.
de grup a la sagrada família.
Entrevista
Hi we're students from a High School in Barcelona and we're doing an interview.
1. Where are you from?
Germany.
2. Why are you visiting Barcelona?
Because it's a beautiful city, and you can have culture, the city and also, you have the beach to relax, so it's a very good choice.
3. Did you come alone, with your family or friends...?
With my boyfriend-
4. What have you visited of Barcelona so far?
We have visited the Sagrada Familia, the Parc Güell, the Olympic Stadium and Montjuic.
5. What do you think about Barcelona?
It's beautiful, really beautiful.
6. Wich words do you know in Spanish?
Hola, gracias, denada, hasta pronto, adios, que tal...
Okey thanks! We hope you have a great stay!
Cases modernistes i la Pedrera
Caminant pel carrer Pau Claris, abans
d'arribar al carrer Diputació es troba el passatge Permanyer. En aquest
passatge podem trobar unes 10-15 cases d'estil modernista. Totes estan pintades
de colors clars i pastels, i tenen decoracions com columnes, petites escales i baranes.
 |
| Cases modernistes del passatge Permanyer |
 |
| Més cases modernistes |
Quan travesses el carrer Roger de Llúria i el creues es pot trobar una
entrada bastant obscura que porta a l’interior d’una illa de cases de l’Eixample.
Al bell mig de l’illa hi ha una torre amb un petit estany. La torre d’aigües servia
per garantir l'abastament d'aigua potable a la zona. Les condicions de vida a
les cases de l’interior de les illes són bastant pitjors que a l’exterior ja
que estan més deteriorades i tenen mal aspecte.
 |
| Torre de les aigües i al voltant l'illa de cases. |
 |
| Casa de les Punxes |
En arribar al carrer d’Aragó, es pot trobar l’església gòtica de la
Concepció. Aquesta església era abans el Monasteri de Jonqueres, que el segle
XIII, l’any 1869, quan Isabel II va ser
destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van decretar la demolició
del monasteri.
Al xamfrà del carrer València i el carrer Bruc hi ha un edifici molt
curiós, és el conservatori superior municipal de música.
Pujant per el carrer Bruc fins a la Diagonal podem observar la impressionant
edificació de La Casa De Les Punxes, com
és coneguda. El seu nom popular era Casa
terrades, el nom és degut a que les germanes Terrades eren les propietàries de les cases. El seu arquitecte va ser Josep Puig
i Cadafalch.
Al carrer Pau Claris podem trobar la casa del baró de Quadres, que
actualment és la casa de relacions espanyoles amb els països asiatics.
 |
| Vista desde l'interior de la Pedrera |
LA PEDRERA
La Casa Milà, o com tothom li diu, La Pedrera la va construir Gaudí.
Antoni Gaudí va ser un arquitecte català i va ser reconegut internacionalment com un dels genis
més importants de l’art modernista.
Gaudí se’n va anar a Barcelona a acabar els seus estudis d’arquitectura on
les seves primeres obres van estar inspirades per diversos estils com el
neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a al modernisme on va aconseguir fer un
estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes
reglades de la geometria.
Algunes de les seves obres més importants són:
 |
| Xemeneies |
- Sagrada Família
- Casa Vicens
- Finca Güell
- Palau Güell
- Col·legi de les Teresianes
- Parc Güell
- Casa Calvet
- Bellesguard
- Casa Batlló
- Casa Milà
- Escoles de la Sagrada
Família
Entre els elements artístics i artesanals de la Pedrera podem trobar la
relació am la natura. Els balcons de la façana de la casa Milà representen les
fulles i el conjunt de la façana recorda a onades del mar. La pedrera es
diferencia de les altres cases modernistes de Barcelona ja que la seva façana
té referència a elements de la natura. Alguns elements tenen formes geomètriques,
com:
 |
| Paràbola |
 |
| Caixes d'escala |
- Caixes d’escala, tenen forma espiral i recorden a una serp enroscada. Es
troben el terrat.
- Paràbola, tenen forma de arcs i es troben a les golfes.
Les pintures utilitzades a la Pedrera tenen motius florals amb colors
vermells grocs, verds i blaus.
Actualment, a la Pedrera podem visitar els patis interiors, el terrat de
l’edifici i les golfes.
Illa de la Discòrdia
A la Illa de la Discòrdia hi ha tres edificis modernistes :
 |
| Casa Lleó i Morera – Lluís Domènech i Montaner |
 |
| Casa Batlló-Antoni Gaudi |
Ens trobàvem a l’illa de la discòrdia, la qual s’anomena així ja que
consta de tres edificis dels tres millors arquitectes de la Barcelona
Modernista: la casa Lleó i Morera núm. 37, de Lluís Domènech i Montaner
construïda entre el 1902 i el 1906; la casa Ametller núm. 41, de Josep Puig i
Cadafalch construïda entre 1898 i 1900 i la Casa Batlló núm. 43, d’Antoni Gaudi
construïda entre 1904 i 1906.
Entre aquestes façanes s’observen una serie de diferències ,totes elles
son modernistes.
-A la casa batllò hi ha un animal coronant-la, que només es pot distingir
allunyant-se d’aquesta, es pot observar que es un drac de sant Jordi.
-A la casa Ametller es troba la representació de sant Jordi, veiem com Sant
Jordi escanya una serp gegant o un drac .
Aquí hi tenim un heroi grec lluitant contra una mena de drac o serp monstruosa
Pel passatge hem observat uns fanals que ens han cridat l’atenció per l’originalitat i ens hi hem informat:
Dissenyats per Pere Falqués l'any 1906. Són
de ferro forjat, treballats pel forjador Manuel Ballarín, amb formes sinuoses i
referències vegetals, i l'escut de la ciutat al capdamunt. A la base hi uns
bancs de ceràmica en trencadís de color blanc, d'estil gaudinià. Van ser
restaurats als anys vuitanta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)